Le Pen i Associats: una unió dèbil i arraconada
La recent adhesió de Romania i Bulgària a la Unió Europea ha aportat els diputats suficients per constituir un grup d’extrema dreta al Parlament. No obstant, només representen un 2.5% de l’hemicicle. La triomfant adhesió de Bulgària i Romania ha portat més del que esperaven.
No és il·legal, ni abusiu, ni deshonest. Només són matemàtiques: l'adhesió de 5 diputats romanesos i 1 búlgar va permetre que el passat 15 de gener es constituís el grup Identitat, Tradició i Sobirania (ITS). Si des de 1994 el reducte extremista liderat pel fancès Jean Marie Le Pen s’havia hagut de resignar a un paper pràcticament simbòlic a l’hemicicle, ara han pogut arribar al nombre mínim de 20 diputats procedents de 6 països diferents per a la conformació d’un grup polític europeu. Hauran de ser considerats com una força més, però ningú està disposat a jugar amb els dolents del pati.
Qui hi ha realment darrere l’ITS?
Si bé es cert que ha calgut la incorporació dels dos països de l’est per configurar el grup, no seria just acusar Romania i Bulgària d’haver fet tremolar la balança política europea cap a la dreta. De fet, per conformar l’ITS només ha calgut 1 diputat búlgar i 5 romanesos dels 53 diputats nouvinguts que s’incorporaven; la resta s’ha distribuït entre el Partit Socialista Europeu (18 diputats nous), el grup liberal (16) i el Partit Popular Europeu (13).
I és que el nucli dur de la dreta europea prové del propi cor de la Unió: concretament, set membres pertanyen al Front Nacional de França. Serà precisament un membre d’aquest partit francès qui lideri l’ITS: Bruno Gollnisch, que té pendent una trobada amb la justícia francesa per estar acusat d’haver negat l’Holocaust. Le Pen i la seva filla Marine també en formen part. L’extrema dreta austríaca aporta l’ideòleg del grup, Andreas Moelzer; el partit ultradretà belga Vlaams Belang participa amb 3 membres, i també hi són presents 2 diputats italians, un d’ells la neta del Duce, Alessandra Mussolini. El britànic Ashley Mote, expulsat del partit dels euroescèptics, completa el quadre.
Units per la necessitat de defensar-se
Alguns diuen que es tracta d’un matrimoni de conveniència. Per agrupar-se en una sola entitat, cal demostrar que es comparteixen un seguit d’ideologies i polítiques més enllà dels interessos nacionals. De fet, molts dels que ara formen part de l’ITS es van oposar frontalment a l’entrada de Romania a la UE per por a un allau migratori, i Frank Vanhecke, president del Vlaams Belang, ha reconegut que el seu partit no vol assumir la responsabilitat del que decideixin altres, però associar-se era l’única manera de no ser “discriminat” pels altres europarlamentaris. Ara diuen compartir la voluntat de recuperar i mantenir la “tradició” (especialment la família entesa segons els valors cristians) i la lluita per defensar les identitats i sobiranies nacionals. ¿Us grinyola? I tant. Com es podran avenir aquestes idees amb l’esperit supranacional i comunitari de la Unió és quelcom que encara està per veure. No volen ni sentir parlar de la Constitució Europea, que Angela Merkel té previst rellançar durant la seva presidència de la Unió, i òbviament Turquia tampoc entra a la seva idea d’Europa.
Què poden fer ara?
Ja tenen força política, bé. I ara, què? Per començar, tindran els mateixos drets que la resta de partits del parlament en quant a temps d’intervenció a l’hemicicle, així que guanyaran visibilitat (potser són prou radicals i amb una mica de sort aconsegueixen que sentim parlar més de la UE, qui sap). A més, podran presentar esmenes i disposar de funcionaris, i... també començaran a omplir-se les butxaques: calculen que rebran un 30% més que fins ara, pels volts d’1 milió d’euros extres. Més enllà d’això, si tenim en consideració que aquests 20 diputats representen un 2’5% sobre el total de 785 que actualment conformen el Parlament, i que la resta de grups han decidit bloquejar-los sempre que estigui a les seves mans, no cal patir perquè la política europea es radicalitzi.
Un partit provisional?
Els nous diputats vinguts de Romania pertanyen al Partit Gran Romania i són coneguts pel seu antisemitisme. Però han entrat a l’europarlament en una representació proporcional provisional dels seus parlaments nacionals: tots dos països han de convocar eleccions aquest any perquè el poble els esculli directament. El professor Francesc Veiga, expert en Romania i Europa Oriental, creu que encara és d’hora per saber si els ciutadans es decantaran pel vot nacionalista: “Ara per ara els romanesos estan convençuts que necessiten Europa, creuen que els ajudarà, i no votarien algú que vulgui destruir l’esperit europeu. Però si no reben de la UE el que ells creuen, el desengany els podria portar a un vot més nacionalista perquè defensi amb més força els seus interessos en aquest tira i arronsa que és la negociació a Brussel·les”.
L’eslògan proposat per l’ITS, que representa més de 27 milions de votants a la UE, és “Patriotes del món, uniu-vos”. La pregunta en aquest cas és, ¿units en contra de qui?.
Cites sobre l'ITS
"Faig una crida a tots els patriotes, sobiranistes i veritables republicans perquè recolzin la meva candidatura per oposar-me a la tecnocràtica Europa de Brussel·les i crear una veritable força popular que defensi la independència nacional i s’oposi a la globalització'
Jean-Marie Le Pen, líder del Front Nacional francès i membre d’ITS
'Cal combatre’ls políticament, i cal fer que la gent no els voti a les eleccions. Els Verds mantindrem una actitud d’absolut rebuig davant tot el que facin a l’Eurocambra'
Monica Frassoni, presidenta del grups de Els Verds al parlament europeu
'Em sembla una hipocresia política que perquè l’extrema dreta reuneixi el número necessari per formar un grup es digui que s’han d’elevar els requisits per tal que no ho faci... Això és canviar les regles a meitat de la cursa, i els demòcrates no fem aquestes coses'
Iñigo Méndez de Vigo, eurodiputat del Partit Popular espanyol
'Al meu país hi ha desenes de milers de gitanes molt més maques que la seva senyoria. De fet, si estàs al lloc i a la hora adequats fins i tot en pots comprar una, de dotze o tretze anys, perquè sigui la teva dona. Les millors són molt cares, fins a cinc mil euros per cap'
Dimitiar Stoyanov, del partit búlgar Ataka i membre d’ITS, sobre la designació de la zíngara Lívia Járóka com eurodiputada de l’any.
Judith Argila. Publicat a Cafe Babel, 12.2.2007
Entradas
0 comentarios:
Publicar un comentario